5.12.06

Descobreix el BERGUEDÀ: 31 municipis

El Berguedà ,segons la Viquipèdia lliure

el Berguedà
Berguedà

Dades comarcals

Municipi més gran - Berga
Gentilici Berguedà, berguedana
Població (2005) - 39.746 hab.
Superfície - 1.184,89 Km2
Densitat (2005) - 33,54 hab./km2
Municipis - 31

El Berguedà és una comarca situada a l'interior de Catalunya i que participa tant dels relleus enlairats del Pirineu com dels relleus planers de la Depressió Central.

Taula de continguts:
Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituida per l'alta conca del Llobregat i les serres del Pre-Pirineu. El límit septentrional és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; serres de Cadí i Moixeró, Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de N'hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd i Ensija i Rasos de Peguera.

Té una superfície de 1184,89 quilòmetres quadrats.

Clima

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000 mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els orats alpins. La meitat meridional del Berguedà és constituida per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900 mm, amb un mínim a l'hívern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació e`spontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb àrees de carrascars i rouredes.

Població

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) es detè davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.

Municipi Habitants
Avià 2.015
Bagà 2.160
Berga 16.175
Borredà 518
Capolat 79
Casserres 1.548
Castell de l'Areny 60
Castellar de n'Hug 184
Castellar del Riu 152
Cercs 1.342
Espunyola, l' 270
Fígols 48
Gironella 4.853
Gisclareny 36
Gósol 223
Guardiola de Berguedà 926
Montclar 121
Montmajor 460
Nou de Berguedà, la 159
Olvan 897
Pobla de Lillet, la 1.348
Puig-reig 4.197
Quar, la 68
Sagàs 140
Saldes 346
Sant Jaume de Frontanyà 28
Sant Julià de Cerdanyola 258
Santa Maria de Merlès 151
Vallcebre 284
Vilada 507
Viver i Serrateix 193

Municipi - Habitants

Avià - 2.015
Bagà - 2.160
Berga - 16.175
Borredà - 518
Capolat - 79
Casserres - 1.548
Castell de l'Areny - 60
Castellar de n'Hug - 184
Castellar del Riu - 152
Cercs - 1.342
Espunyola, l' - 270
Fígols - 48
Gironella - 4.853
Gisclareny - 36
Gósol - 223
Guardiola de Berguedà - 926
Montclar - 121
Montmajor - 460
Nou de Berguedà, la - 159
Olvan - 897
Pobla de Lillet, la - 1.348
Puig-reig - 4.197
Quar, la - 68
Sagàs - 140
Saldes - 346
Sant Jaume de Frontanyà - 28
Sant Julià de Cerdanyola - 258
Santa Maria de Merlès - 151
Vallcebre - 284
Vilada - 507
Viver i Serrateix - 193



La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) es detè davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.


Govern i administració

Consell Comarcal


Economia

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-Reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.

Cap comentari: