Informació sobre El BERGUEDÀ

ETIMOLOGIA

Berguedà cognom gentilici que vol dir nadiu de Berga (gentilici = relatiu o pertanyent a un poble, una família o una nissaga).

INFORMACIÓ ESTADÍSTICA

^- Superfície: 1.179km² ( Barcelona té una superfície d’uns 100km² ).

- Habitants: 39.746hab. l’any 2005 ( Barcelona té una població de 1.593.075hab.).

REFERÈNCIES GEOGRÀFIQUES I CLIMÀTIQUES

Geografia: Comarca situada al nord de Catalunya, entre el Pre-Pirineu i la Depressió Central al sud. Limita amb les comarques de la Cerdanya al nord, a l’est amb el Ripollès i Osona, al sud amb el Bages i a l’oest amb el Solsonès i l’Alt Urgell.

El Berguedà està dividit en dues subcomarques, l’Alt i el Baix Berguedà que es diferencien per la seva altitud. El punt d’unió entre les dues és Berga.

Com a tret comú de les dues subcomarques s’ha de destacar la concentració de població que es dóna a l’eix del Llobregat a causa de la aglomeració industrial que veiem en aquesta zona.

Municipis: La comarca està formada per 31 municipis, els quals pertanyen tots a la província de Barcelona excepte Gósol que és de la província de Lleida.

Com a municipis importants destaquem: Bagà, Casserres, Castellar de n’Hug, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, Gósol, Pobla de Lillet, Puig-reig i Saldes.

Rius: el Llobregat fa d'eix vertabredor de la comarca. A Guardiola de Berguedà rep les aigües del Balsareny, travessa de nord a sud la comarca. A partir d'aquest municipi cap el sud, el riu rep nombrosos cursos d'aigua com el Margançol, rieres de Saldes i Bellús, Clarà, Portella, Merola, Merlés i Pontarró.

Clima i vegetació: Podem veure una diferenciació climàtica i de vegetació entre l’Alt i el Baix Berguedà.

- El clima de l’Alt Berguedà és plujós i fred, amb neu a l’hivern a les cotes més altes. Vegetació constituïda principalment per pinedes de pi vermell i negre i roures. A les zones més ombrívoles podem veure faig i ocasionalment avets.

- Al Baix Berguedà el clima és mediterrani. Tot i ser plujós, les temperatures mitges anuals se situen entre els 11º i els 13º, així que no arriben a les baixes temperatures de la part alta de la comarca. La vegetació és molt similar a la de la part alta, però aquí trobem més roures que pins.

BREU HISTÒRIA DE LA COMARCA

El Berguedà era una comarca agrícola. La primera industrialització hi va tenir lloc al segle XIX, inicialment amb la transformació de la llana i després amb la introducció del cotó. S’inicià la construcció de les fàbriques a la vora del riu Llobregat per tal d’aprofitar la seva força motriu. La primera fàbrica va ser la creada pels germans Rosal al 1859. Altres fàbriques que es van anar establint a la comarca van ser la de la família Viladomiu a Gironella, la dels Monegal a Casserres i la dels Prats a Puig-reig. Totes amb els anys van acabar tancant les seves portes, i actualment algunes d’elles s’han convertit en recursos turístics industrials.

Un altre dels puntals de la comarca va ser la indústria extractiva de carbó. Les primeres sol·licituds d’explotació daten de mitjans del segle XIX. Dins de la minera berguedana, l’empresa més important va ser “Carbones de Berga SA”.

Totes aquestes mines van acabar tancant a causa de diversos factors:

- manca de sortida del carbó per la falta de demanda del principal client, la indústria, que ara aconseguien la energia de la Central tèrmica de Cercs.

- dificultat en extreure carbó perquè com més s’aprofundia en les tasques d’extracció, més s’incrementava l’aparició d’aigua, que s’havia de bombejar.

- dificultat de transportar el carbó a causa de les característiques geogràfiques de la comarca.

La comarca va viure de les mines i fàbriques tèxtils molts anys, però actualment les coses són molt diferents. La mina de Cers és un concorregut museu, i la indústria extactiva del carbó ha quedat reduïda a l’explotació de “Carbones Pedraforca” a Saldes, amb una data de caducitat anunciada.

Ara el Berguedà està immers en una nova etapa configurada a partir de les anteriors i encaminada a oferir uns productes i uns serveis amb caràcter propi.

SINOPSIS ECONÒMICA/ PRODUCTES AUTÒCTONS

Allò que va ser una comarca principalment agrícola i ramadera actualment posseeix un substrat ideal per oferir uns productes autòctons de qualitat, com la vedella, els pollastres, els formatges, les patates de muntanya i els embotits casolans.

De l’època industrial conservem una arquitectura que cal preservar donant-li nous usos: les colònies tèxtils i mineres s’han convertit en museusÞ mines de Sant Romà a Sant Corneli i la colònia tèxtil de Vidal. Alguns dels antics habitatges dels treballadors s’han convertit en segones residències.

Totes aquestes transformacions han portat a que la comarca hagi trobat en el turisme la seva principal font d’ingressos.

L’agricultura, la ramadera i l’aprofitament forestal són activitats complementaries.

- L’agricultura és poc important, especialment a l’alt Berguedà ja que la meitat de les terres no es poden conrear. Al Baix Berguedà trobem conreus principalment de blat i ordi.

- La ramaderia Berguedana ha arribat a crear denominació d’origen amb la “Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà”, que va néixer el 13 de maig de 1992 com un acord d’un grup de pagesos d’aquest territori per promocionar i revaloritzar la producció dels vedells de muntanya i amb la denominació d’origen de la marca “Carn natural del Berguedà” dedicada a la producció de pollastres de pagès creada des del mes d’agost de 1993.

- La indústria es localitza sobretot a Berga i a Puig-reig, però amb la potenciació de l’eix del Llobregat i el túnel del Cadí, juntament amb la millora generalitzada de les carreteres que accedeixen i travessen la comarca, han millorat les perspectives de l’activitat econòmica del Berguedà.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com arribar-hi:

- Cotxe: . C-1441 (eix del Llobregat): Bcn-Manresa-Berga comunica la Cerdanya ( túnel del Cadí )

. C-149: Berga – Solsona. i C-154: Berga- Vic

- Autocar: Companyia Alsina Graells (Tel. 932656592/Preu Bitllet: ±11,15Euros)

Sortides des de Barcelona, a Ronda Universitat.

. Línia 431: Bcn- Llivia / Línia 432: Bcn – Berga / Línia Bcn-Balltarga-Andorra

- Tren: Renfe

. Podem arribar amb tren fins a Manresa, i allà agafar un autocar fins a Berga amb la Companyia Julià.

- Avió: Des de l’aeroport de Girona./ Des de l’aeroport de Barcelona.

Oficines d’Informació:

Tenim varies oficines d’informació turística repartides per la comarca:

- Berguedà ( BERGA ) 938221500 ,Bagà 938244862, Berga 938211384, Parc Natural Cadí - Moixeró 938244151, Castellar de N’Hug 938257057, Cercs 938248187, Gósol 973370016, Guardiola de Berguedà 938226005, La Pobla de Lillet 938236146 i Saldes 938258046.

FESTES I TRADICIONS

La Patum és la festa berguedana més important i coneguda mundialment, declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el dia 25.11.2005. Trobem els seus orígens al segle XIV. Es celebra el dia de corpus a la plaça de Sant Pere a Berga. La Patum consisteix en una representació sacro-històrico-popular a través d’uns personatges mítics i simbòlics que salten i danses mentre tothom va bevent barreja (anís i moscatell), la beguda berguedana més coneguda. Aquesta és la festa berguedana per excel·lència, però en trobem d’altres:

- la Fia Faia i el Mercat Medieval de Bagà: La Fia Faia consisteix en cremar unes torxes fetes amb una herba anomenada faia mentre es recita l’estrofa tradicional “Fia-faia, fia-faia, nostre senyor a nascut a la paia”. Es celebra a la vigília de Nadal al capvespre.

- El Segar i Batre d’Avià

- La corrida de Puig-reig

- La fira de la Puríssima de Gironella

- El concurs internacional de gossos d’atura de Castellar de N’Hug: els pastors i els seus gossos mostren les seves habilitats.

TURISME AL BERGUEDÀ

Turisme cultural:

- Centre Medieval i dels Càtars a Bagà

- Centre d’interpretació del Parc Natural Cadí – Moixeró

- Centre d’interpretació del Massís del Pedraforca a Saldes

- Museu Picasso a Gósol

- Els Jardins Artigas de Gaudí a la Pobla de Lillet

- Xalet del Catllaràs de Gaudí, on s’allotjaven els tècnics de la fàbrica Asland de C. De N’Hug

- Pi de les tres Branques a Campllong: Jacint Verdaguer el va convertir en símbol dels Països Catalans amb el poema "Lo Pi de les Tres Branques" fent somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Principat de Catalunya, València i Mallorca.

- Museu comarcal de Berga

- Fuives: Centre mundial del Guarà Català: és la major reserva de rucs catalans de tot el món.

- Camí dels Bons Homes

- Ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat: uneix La Pobla de Lillet, els Jardins Artigas i el Museu Ciment Asland de Castellar de N’Hug. Aquesta línia turística es va inaugurar el juliol del 2005, aprofitant l’antiga línia existent que unia Guardiola del Berguedà amb C. de N’Hug.

Turisme monumental:

Romànic: Santuari de Nostra Senyora de Queralt ,Sant Quirze de Pedret (Cercs), Sant Vicenç d’Obiols (Avià), Santa Maria d’Avià (Avià), Sant Vicenç de Rus (Castellar de N’Hug), Sant Jaume de Frontanyà, Castell de Gósol, Sant Andreu de Sagàs, Sant Pau de Casserres, entre d’altres.

Gòtic: Santa Eulàlia de Gironella

Turisme Natural:

- Parc Natural del Cadí - Moixeró

- Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca

- Serra d’Ensija - Rasos de Peguera

- Serra del Catllaràs

- Fonts del Llobregat: a Castellar de N’Hug neix aquest riu.

- Fonts de l’Adou a Balsareny

Turisme Industrial:

- Museu de les Mines de Cercs

- Museu de les mines de Saldes

- Museu del Ciment Asland a Castellar de N’Hug

- Museu de la colònia Vidal de Puig-reig

- Museu del Transport de Catalunya a la Pobla de Lillet

- Mines de petroli de Riutort

- Mines i centre paleontològic de Fumanyà, on trobar més de tres mil petjades de dinosaures a la mina oberta.

- Central Tèrmica de Cercs

Turisme actiu:

La comarca del Berguedà ofereix una gran varietat d’activitats relacionades amb el turisme actiu:

- Activitats nàutiques: Practicades en la seva gran majoria al Pantà de la Baells. Es pot practicar windsurf, esquí actuàtic, rem, vela, piragüisme,.. També es pot practicar barranquisme en diferents torrents que s’uneixen al Llobregat.

- Activitats de terra: Quads, BTT, senderisme, recollir bolets, cavall, raffting, escalada,...

- Activitats per aire: Parapent, paracaigudisme,...

- Esports d’hivern: Pistes d’esquí: Rasos de Peguera per a esquí de fons i pistes de Coll del Pal d’esquí alpí i de fons, situades al límit de la comarca amb la Cerdanya. Rutes per a raquetes de neu.

GASTRONOMIA

Tot i que els camps de blat i ordi són els més habituals, el Berguedà destaca pel cultiu de blat de moro, que és més resistent a la climatologia i més productiu. D’aquest producte se’n fa la tradicional escudella de blat de moro escairat, un plat exclusiu d’aquesta comarca. Un altre producte únic de la comarca és el pèsol negre.

La identitat de la cuina berguedana també es fonamenta en dos altres elements: la qualitat de la carn de vedella i els bolets, que quan n’és temporada (entre setembre i octubre) poblacions com Berga, la Pobla de Lillet o Guardiola del Berguedà celebren festes o mercats dedicats al món de la micologia, i tots els restaurants de la comarca demostren la versatilitat gastronòmica dels bolets, que es poden trobar en tots els plats de la carta.