Aquest vespre ha tingut lloc la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà, que ha protagonitzat l´escritor Antoni Dalmau. Molt pedagògica per entendre històricament el món dels càtars, i el referent Puig-reigenc del infosema a l´església de Sant Martí, un símbol càtar gairebé únic.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.
